És d’esperar que a la Comissió d’Educació i Universitats hi hagi les condicions (endògenes i exògenes) per escoltar, entendre i incorporar alguns aprenentatges fruit de les diverses compareixences que persones expertes o representatives de diferents àmbits estan duent a terme durant l’estudi i el debat sobre la LEC. Aquí vull fer referència a la del Ferran Ruiz Tarragó -com a expert en tecnologies de la informació i la comunicació- que comparteix al seu bloc. L’he llegida amb lupa. En el document es parla de les TIC des d’una mirada global de l’educació. Analitza el Projecte de Llei per detectar-hi mancances. I, conseqüentment, hi aporta, en cada cas, propostes de millora abastament argumentades, fonamentades i documentades. A partir de la seva intervenció, en recullo alguns aspectes.

 A mi, pobra humana, em sembla greu que un Projecte de Llei d’avui amb vocació de futur no estigui farcit de referències als entorns tecnològics, d’informació i comunicació per la rellevància i transcendència que tenen no només en la gestió dels centres sinó, sobretot, en els processos d’ensenyament i aprenentatge que se suposa que s’han de garantir. Idees com l’equitat enfront de l’escletxa digital semblen poc desenvolupades. S’obvia el paper fonamental de les TIC en la millora d’un processos que atenguin tot l’alumnat amb la finalitat d’aconseguir que cadascú aprengui el màxim possible. Si fins ara no ho estem aconseguint massa, segueixo pensant que les tecnologies de la informació i el coneixement poden servir de revulsiu, motor o canalitzador d’una educació de més qualitat. I no deixar-ho al lliure arbitri d’un claustre o a la loteria de les voluntats, habilitats i capacitats d’alguns docents.

M’ha agradat especialment la relació que en el document es destaca de les TIC i l’avaluació (temazo estrella, i espera’t!) i en la formació del professorat; sobre aquesta darrera, és insòlit que la llei no contempli, a hores d’ara, la formació no presencial. I m’ha sorprès -gratament- que acabi amb una reivindicació de la home-schooling, tan oblidada a casa nostra.

Per acabar aquest comentari, vull destacar tres fragments:

1. sobre els entorns d’aprenentatge:

El caràcter marcadament tradicional de les pràctiques educatives tradicionals (…) és simbiòtic amb l’actual disseny escolar (…que) no afavoreixen la interacció -la tracten més aviat com una distracció que s’hauria d’evitar

1. sobre el lideratge educatiu

(el) Projecte es limita a esmentar les funcions de lideratge pedagògic, però no parla de la gestió del canvi ni de la creació de nou valor educatiu mitjançant innovacions sistemàtiques i estructurades.

1. sobre l’excel·lència

Tenint en compte que a la societat del coneixement cal saber treballar amb informació, conceptes i relacions, que cal moure’s en un entorn canviant, complex, impredictible i global, que les formes d’organització es basen en projectes, xarxes i coalicions, que la persona ha de ser competent, emprenedora, creativa, responsable, predisposada a canviar, a aprendre i a treballar en equip, potser el Projecte hauria de perfilar quina mena d’excel·lència educativa pretén estimular. (…) L’excel·lència s’aconsegueix quan cada alumne (…) disposa de totes les oportunitats i mitjans per assolir el seu millor potencial, independentment del seu talent, procedència o entorn.

Si aquest exemple i d’altres, com la compareixença del Ricard Aymerich, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, no serveixen per millorar l’actual Projecte de Llei n’hi ha per… (cadascú que acabi la frase com vulgui). Qui pot escoltar, per exemple, el Ferran i no aixecar-se corrents a discutir els canvis -fonamentals, urgents, indefugibles, imperdonables- que requereix el Projecte? Au va, apa, ànims, segur que es pot fer! El document esmentat proporciona la significativitat lògica, una de les tres condicions per a un aprenentatge significatiu. No voldríem dubtar de la psicològica. Potser és que manca la disposició favorable?

PD: Diuen que els bons dirigents ho són, també, perquè es rodegen de bons experts externs, sense por a perdre les cadires.