Marta Utset

Aprendre amb i dels altres, amb i de la seva experiència, implica una determinada dimensió conceptual amb una sèrie de consideracions:

- Segons Jonassen “la tolerància a l’ambigüitat no abunda entre professors i estudiants. Per què? Està relacionada amb les seves creences epistèmiques, és a dir, allò que les persones creuen que signifiquen el coneixement, la veritat i l’aprenentatge.” Parlem d’un coneixement “independent (el coneixement no és vertader i requereix pensar lliurement i ser obert),” i “contextual (el coneixement es basa en les proves adquirides en un context)”. Malgrat això, si no s’enfronten mai a problemes d’anàlisi de casos mal estructurats, probablement no arribaran a desenvolupar habilitats de pensament contextual o independent. Per tant, exposar-se a l’ambigüitat és una experiència d’aprenentatge.”

- L’activitat d’ensenyament i aprenentatge ha de ser al més real possible i estar ben circumscrita. De fet, a l’escola ja es donen situacions reals, problemes reals, necessitat de presa de decisions reals. El canvi conceptual necessari, urgent i imprescindible és a la gènesi del procés: com entenem l’educació. Està bé, mentrestant, incorporar les TIC, sobretot perquè  està generant canvi conceptual en els professionals, no només en metodologia sinó en qüestions teòriques i filosòfiques de fons. S’entreveuen possibilitats de canvi col·lectiu real de paradigma.

- La inclusió a l’educació Infantil i Primària d’alguns dels aplicatius existents d’entrada suposa un repte, una proposta complexa en ella mateixa, per acabar esdevenint una eina incorporada als propis processos d’aprenentatge. “Els estudiants han d’aprendre a solucionar problemes complexos i mal definits, prosperar en l’ambigüitat i abraçar diferents perspectives, usant un repertori d’habilitats intel·lectuals i creatives que amb poca freqüència els són requerides. Quan els educadors creguin que aquests objectius són importants, la tecnologia podrà tenir un impacte més gran en l’aprenentatge i l’educació.”

- La potencialitat de les xarxes socials i les xarxes col·laboratives Web 2.0 ja es pot comprovar. El concepte de coneixement compartit s’allunya de criteris com el consumisme o el prestigi, i afavoreix que qualsevol persona pugui oferir les seves vivències, el seu coneixement, els seus dubtes, la seva visió del món. Podem trobar bases de dades de diferents continguts: casos, presentacions en PowerPoint, articles i revistes, fotografies, etc. Davant qualsevol situació no estem sols ni partim de zero (adéu tabula rasa).

- Va agafant consistència la idea d’una xarxa neuronal individual interconnectada i en interaccció amb d’altres: una xarxa, doncs, de coneixement compartit. Que es conforma en i per una realitat global, complexa, caòtica i organitzada. En la qual l’educació i la tecnologia educativa canvien de dimensió. I no estem parlant ni d’utopies ni de distopies sinó de realitats.

Avui aquest procés, amb el CMap-Tools, seria ben diferent

Estic vivint un canvi conceptual de reorganització radical de les estructures del meu coneixement pel que fa a les interrelacions existents entre ciència, societat, tecnologia i educació, gràcies, en bona mesura, a l’activitat tecnològica. Aquest procés revolucionari és altament intencional pel que fa a la tecnologia educativa. D’aquí que els aprenentatges siguin significatius. Ho veig amb la percepció de la necessitat de canvi i la presa de consciència d’una comprensió, d’un model mental inadequat quant al paper que jo creia que tenia la tecnologia educativa en una educació entesa des de la perspectiva constructivista. És cert que no pel que fa a les teories constructivistes, però sí en relació al món de la TE. Usar l’ordinador per construir mapes conceptuals del que s’estudia, per exemple,  proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models. Fins al punt que aquests poden ser eines per a un dels moments encara delicats en el procés com és l’avaluació: si els mapes conceptuals són valoracions vàlides de les estructures cognitives, i les estructures cognitives són valoracions vàlides del canvi conceptual, i des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual, aleshores voilà!

Parlo, doncs, d’un canvi de conceptes i marcs conceptuals per acomodar noves idees, per exemple en l’ampliació de TIC a TE. O la comprensió de semblances i diferències entre blog i web, i l’especificitat de cadascun. Per tant, a banda de la incorporació de nous conceptes (com compromís conceptual, reconciliació, pertorbació o micromon) també es dóna l’atribució de significat a idees sovint poc reflexionades però existents com les que tenia al voltant de temes com la fractura digital i les desigualtats que està generant i consolidant, la seamless web i la perspectiva interactiva o el determinisme o la neutralitat de la ciència i la tecnologia, la societat de la informació… O d’altres de més reflexionades però no per això menys rellevants quant a l’ampliació de la xarxa mental com és el cas de la tipificació, caracterització i classificació dels problemes.

De fet, ho podria considerar un canvi conceptual semblant al que es va produir fa sis anys en relació al paper de les famílies (enteses extensament) a les escoles. Pel que té d’impacte en la gestió del centre i el Projecte Educatiu, concretat en la presa de decisions en la vida quotidiana. Va suposar un procés revolucionari, no només mentalment sinó també a la pràctica, per a la comunitat educativa en què treballava.

D’altra banda, i pel que fa a les implicacions de la tecnologia educativa, l’allau d’arguments esdevé aplastant i irrefutable sobre la necessitat del canvi de paradigma en educació: d’instrucció a construcció del coneixement. Per tant, arguments per refutar la reducció de les TIC a eines d’instrucció substitutòries del llibre de text, simples MUD. Així, el paper de la TE en la construcció social del coneixement esdevé absolutament potent pel que ofereix de col·laboració i participació, eliminant els temps i els espais (la qual cosa  dóna, a la vegada, nous i millors arguments per qüestionar també aquests dos elements a nivell físic: aules i horaris).

El canvi conceptual hi és. El canvi de model mental m’ha generat uns aprenentatges significatius i funcionals, en context, col·laboratius. I es demostra que la tecnologia, usada encertadament, afavoreix aquests tipus d’aprenentatges.