He sabut pel blog 4 ratlles de la publicació d’un article a l’Avui que no té desperdici, per la gran habilitat que mostra  donant voltes al vell tòpic de les vacances dels mestres. No em puc estar de ressenyar-lo, així com el post que el comenta.

A més, hi afegeixo una altra opinió sobre el tema, del Jordi Sedó, anteriorment publicada en el mateix diari.

El senyor Puigpelat no el deu haver llegit; si no, no puc creure que argumenti com ho fa. O potser és que també estava de viatge, enmig dels milers i milers de mestres que hi ha arreu aquest estiu! Per cert, acostumo a guardar-me alguns dies de les meves, ja ho sé, extenses vacances per entonar un mea culpa (una estoneta i prou, això sí) pels privilegis de la meva professió.