Hi ha iniciatives petites, mitjanes, grans, espectaculars, discretes, anònimes, conegudes, col·lectives, individuals, intermitents, esporàdiques, eternes, constants, discriminades, perseguides, reconegudes, aplaudides, originals, reiteratives, locals, globals…

Hi ha diccionaris, ja de l’època de la República, en què l’accepció “tothom” inclou alumnat, professorat, famílies i entorn. I ara, també, sense necessitat de proximitat física ni temporal. 

Hi ha persones.

Hi ha xarxes.

Hi ha somnis que es fan realitat. Hi ha realitats que un dia només eren somnis.

No matter who you are,

no matter where you go in your life.

At some point you gonna need somebody

to stand by you.

 

Hi ha un projecte global col·laboratiu multimèdia anomenat Playing for Change: Peace through Music. Al llarg de deu anys ha enregistrat les veus, els sons i les actuacions de cent artistes de diferents països, al carrer, en diferents moments, en diferents llocs. Les evidències: un documental, un DVD i versions de temes com One Love i Stand By Me.

PD: Hi ha més projectes d’aquest estil, com una orquestra virtual, oberta a participants d’arreu que s’han seleccionat a partir de les audicions online penjades a world’s first virtual symphony orchestra.