En plena eufòria de l’esperada i necessària nova era Obama, sento el premi Nobel Saramago resumir l’acte com a la constatació de l’esperança que un nou món és possible. I em ve al cap (ai, això de la deformació professional) que nosaltres no devem ser d’eixe món. Perquè jo també crec que un altre món és possible i urgent. I una part n’és una nova escola, que com diu el Manifest de la Red IRES, és necessària, ja existeix i és possible. Pot ser que el nostre conseller no ho sàpiga? Pot ser que el nostre conseller vetlli per una escola pública tan allunyada de la que jo vull? Pot ser que al nostre conseller no li provin les vacances? Ho dic perquè vaig marxar de vacances a l’estiu amb l’ai al cor pels EBE (ja en parlarem un altre dia) i just tornar de les de Nadal em trobo amb el regalet de les 4 hores.

Anem a pams. El Departament d’Educació ha presentat el 9/01/09 una sèrie de mesures educatives sota el nom de “Programa +R+A més recursos per a més autonomia“, entre les que destaca la proposta d’augmentar voluntàriament la jornada laboral lectiva del professorat propietari definitiu, en 4 hores per Primària i en 3 hores per Secundària. Els sindicats CCOO, Ustec, Aspepc i UGT rebutgen contundentment aquesta mesura. No he vist massa reaccions sobre la mesura i he llegit poc sobre el tema (tampoc he trobat massa més informació)i, per tant, assumeixo el risc d’haver-ho entès tot malament (en el fons, creuo els dits perquè així sigui).

Pel que sé fins ara, entenc que és una mesura exclusivament econòmica que repercuteix greument en la qualitat de l’educació pública del país. Ara resulta que les 7 hores (parlo de Primària) que els mestres dediquem a trobar-nos amb les famílies, treballar en equip (cicles, nivells, departaments, coordinacions, etc) o a preparar i valorar el que fem és tan prescindible que, de sobte, les podem reconvertir en hores lectives. Jo no vaig demanar mai que em reduïssin les hores lectives a 23, però es va fer. Vaig estar radicalment en contra de la implantació de la 6ª hora per moltes raons, entre les quals argumentava que suposarien una pèrdua d’hores de treball en equip dels claustres (i, em sap greu dir-ho, així és). I ara això? Malgrat la crisi, la manca de previsions o les previsions errònies del Departament, malgrat sigui el que sigui, cal trobar altres solucions que no posin més pals a les rodes a la nostra tan maltractada professió. De veritat que si jo no m’acullo a la mesura, puc passar-me 4 hores fent-me la manicura? El nostre conseller m’està dient que el que faig ara val tan poc que puc deixar de fer-ho.

En segon lloc, last but not least, pot ser que el nostre conseller presenti una mesura discriminatòria i insolidària? Perquè només és per al professorat definitiu. I, conseqüentment a la proposta, amb 6 mestres d’un claustre que s’hi acullin, caldrà un interí menys per al curs vinent. Després de tres cursos de demanar mestres a tots els bans municipals que salvessin la manca de previsió de personal de la 6ª hora, després de tres anys de veure com el professorat interí i substitut, de Primària i de Secundària, la “salvava”, ara també podem prescindir alegrement de tots ells? Tinc companys que no podran acollir-se  a la nova proposta perquè no són definitius i, sobretot, perquè l’any vinent ja no estaran a cap centre, ja no caldrà que hi siguin. Però que ahir, avui i demà estan pencant com el que més.

Potser és que el nostre conseller va perdent paraules al seu diccionari: qualitat, educació, pública, dignitat, professionalitat, vergonya, solidaritat, equip. O potser és que li aniria bé escoltar Aretha Franklin, Bono; o Bruce Sprigsteen i Pete Seeger cantant “This land is your land“.  I Raimon. O potser és que el nostre conseller no ha aconseguit, com Obama, mantenir un mòbil que li permeti connectar-se amb l’exterior del seu despatx? Intento trobar raons a quelcom que no entenc. Sé que millorar la qualitat de l’educació pública al nostre país és difícil. Però de veritat que és tan difícil no carregar-se-la tan ràpidament?

PD: Obama ha baixat de la limusina…