El País, 06/07/2008

En un viatge organitzat hi ha una agència de viatges que ens ho arregla tot: des dels vols o els trens, els hotels o els albergs, les rutes, els llocs que visitarem… Aquesta agència sovint encarrega el pack a un operador del país on anem. Allà, ens acullen, ens instal·len, ens expliquen el programa i passem a dependre de la persona que ens farà de guia.

Des que iniciem el viatge fins que s’acaba, algú, doncs, ha decidit quins horaris farem, què és el més rellevant per visitar i perquè, què ens explicaran de cada lloc, com hi anirem i amb qui en gaudirem. Fins i tot escullen on fer els àpats, ens alerten dels perills que podem trobar si deixem el grup i com és millor que anem calçats en cada ocasió. Com que són molt amables i pensen en tot, en cas que hi hagi alguna gastroenteritis o picades d’insectes sempre tenen a mà algun remei miraculós. Per descomptat ja saben on és millor que comprem tot allò imprescindible per poder tornar a casa plens de records materials. I van més enllà: també preveuen com ens ho passarem bé durant els moments de lleure i ens organitzen boniques vetllades folklòriques, en el millor dels casos compartint danses regionals tots vestits del país.

Ara podríem llegir el text anterior en clau educativa. I canviar agència, operador, guia, què, com i quan per Conselleria, escola, professorat, currículums i programacions, entre molts altres conceptes relacionats. Per mi, la pregunta clau és el per què i amb quina finalitat. Per descomptat cadascú sap com vol passar les vacances i perquè escull l’opció “organitzat”. Però si parlem d’escola, la comparació em segueix esparverant una mica (puc dir que cada dia més?): sabem per què i per a què volem l’escola pública? Hi hauria moltes qüestions a plantejar -des de perspectives psicològiques, pedagògiques, epistemològiques i sociològiques-, però avui ho deixarem aquí. En tot cas, segueixo preferint l’esperit Kavafis: un llarg i interessant viatge, amb aventures i coneixences també en educació i per a tothom.