Una visió determinista de la ciència i la tecnologia que les entengui com a fenòmens independents de la societat i l’educació ens allunya de les teories que n’estudien i en demostren  les interrelacions.

D’altra banda, els fonaments pedagògics que segueixen recolzant la decisió  de treballar uniformement a l’aula (per exemple, amb llibres de text)  perpetuen l’esbiaixament, seqüenciació lineal i temporal i la fragmentació dels sabers. Per això hauríem d’evitar caure en l’error d’entendre les NTICs com una mera transposició de les unitats didàctiques o dels llibres de text en unitats simplement informatitzades.

No és el format (paper, Powerpoint, web…) el que ens ajudarà a avançar en educació sinó les concepcions que sobre tot plegat hi hagi al darrera de les nostres actuacions.

Per tant, entenc la relació entre tecnologia i educació com quelcom mútuament constitutiu i definitori.