KITE és un exemple de coneixement compartit en xarxa, en què els consumidors són, a la vegada, productors. Amb unes característiques determinades, com són:

A) Base de dades de casos: “Si es volen usar bases de dades per a capturar històries, s’han d’identificar casos o històries. Els casos indiquen situacions, successos, experiències, problemes, etc. Quan parlem de situacions ens referim a una descripció de les situacions (context, objectiu, etc.), les solucions que es van triar i el que es va aprendre en utilitzar-les (Kologner, 1993). La situació del problema es defineix a partir dels objectius que volen aconseguir-se resolent el problema, les restriccions per a arribar als objectius i qualsevol característica del problema. Quan es recullen històries de revistes, informes de notícies, entrevistes personals o qualsevol altre mitjà i s’analitzen, han d’indexar-se identificant certa combinació d’objectius, restriccions, descripcions situacionals, temes, solucions, resultats i lliçons en una base de dades. Aprendre, segons la perspectiva de l’RBC, és un procés d’indexar i farcir lliçons basades en experiències i reutilitzar-les en situacions futures semblants.”

B) Amb diferències respecte a altres repositoris: “Many other technology integration cases are displayed as a story, rewritten by an outside observer who tells a story of the experience. KITE technology integration cases are transcribed interviews that describe, in the storyteller’s own words, the experiences. While this may not seem to be a significant difference it is the difference between reading about someone’s experiences in a book and talking to a colleague who has actually participated in the experience.” (Les cites en anglès són extretes de la base de dades KITE)

C) Amb un sistema de cerca que permet trobar casos semblants a partir de diferents criteris, especialment usant SuperSearch “The search engine utilizes Case-based Reasoning (CBR) that allows for more flexibility in selecting cases as they relate to a user’s situation. While there may not be an exact match, (i.e., no cases that discuss a 4th grade class learning about bugs using an online learning environment) there are always cases with some similarities which can help the user consider various options that would not otherwise be considered”

D) Amb unes informacions constants com a estructura de contingut I possibilitats d’afegir-ne d’altres “A KITE case is a story. It consists of demographical information about the teacher being interviewed and the students in the learning situation, contextual information about the experience and information about the technology integration experience. The teachers are asked to share the learning activity, the technology that they used, the students’ role in the activity, the teacher role in the activity, the reason for using the technology and other information about the story.”

Exemple d’història a Kite:

Les històries, també les dels altres, poden connectar amb les nostres vivències i coneixements previs, ampliant considerablement i de manera qualitativa el bagatge i el mapa mental personal. Perquè “Les històries poden funcionar com a substitut de l’experiència directa. Si assumim que aprenem de les experiències, hauríem de ser capaços d’aprendre de les històries que conten experiències. Algunes persones creuen que escoltar històries és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens (Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood, 1991). En altres paraules, les estructures de la memòria utilitzades per a entendre la història són les mateixes que les que s’usen a l’hora de portar a terme una tasca. Tenint en compte la falta d’experiències per part dels principiants, les experiències d’històries o casos que poden obtenir en una biblioteca augmenten el seu repertori d’experiències. El raonament a partir d’històries o casos ajuda a resoldre problemes. Per què les històries són importants per a la comprensió? Perquè tot el que sabem ho recordem en forma d’històries. Les històries són formalismes rics i poderosos per a narrar i descriure records. Així doncs, una forma d’entendre el que les persones saben és analitzar les seves històries. El mitjà que ens permet analitzar-les s’anomena raonament basat en casos (RBC). L’RBC és un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones. L’RBC sosté que els coneixements s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries (Schank, 1990). Quan es troben amb una situació nova, les persones l’analitzen i intenten recuperar una situació que ja hagin experimentat i que s’assembli a la situació actual. A banda de la informació sobre la situació, també recuperem el que vam aprendre d’aquella situació. Els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat i aplicant les lliçons d’aquella experiència en aquest nou cas. Per consegüent, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències d’altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències d’altres.”

I no cal que siguin sempre exemples de bones pràctiques. “Users can learn from the mistakes and experiences of teachers sharing their strategies in the cases”.