Avui aquest procés, amb el CMap-Tools, seria ben diferent

Estic vivint un canvi conceptual de reorganització radical de les estructures del meu coneixement pel que fa a les interrelacions existents entre ciència, societat, tecnologia i educació, gràcies, en bona mesura, a l’activitat tecnològica. Aquest procés revolucionari és altament intencional pel que fa a la tecnologia educativa. D’aquí que els aprenentatges siguin significatius. Ho veig amb la percepció de la necessitat de canvi i la presa de consciència d’una comprensió, d’un model mental inadequat quant al paper que jo creia que tenia la tecnologia educativa en una educació entesa des de la perspectiva constructivista. És cert que no pel que fa a les teories constructivistes, però sí en relació al món de la TE. Usar l’ordinador per construir mapes conceptuals del que s’estudia, per exemple,  proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models. Fins al punt que aquests poden ser eines per a un dels moments encara delicats en el procés com és l’avaluació: si els mapes conceptuals són valoracions vàlides de les estructures cognitives, i les estructures cognitives són valoracions vàlides del canvi conceptual, i des d’una perspectiva psicològica de l’aprenentatge les dues concepcions actuals que més s’acosten a la significació són els models mentals i el canvi conceptual, aleshores voilà!

Parlo, doncs, d’un canvi de conceptes i marcs conceptuals per acomodar noves idees, per exemple en l’ampliació de TIC a TE. O la comprensió de semblances i diferències entre blog i web, i l’especificitat de cadascun. Per tant, a banda de la incorporació de nous conceptes (com compromís conceptual, reconciliació, pertorbació o micromon) també es dóna l’atribució de significat a idees sovint poc reflexionades però existents com les que tenia al voltant de temes com la fractura digital i les desigualtats que està generant i consolidant, la seamless web i la perspectiva interactiva o el determinisme o la neutralitat de la ciència i la tecnologia, la societat de la informació… O d’altres de més reflexionades però no per això menys rellevants quant a l’ampliació de la xarxa mental com és el cas de la tipificació, caracterització i classificació dels problemes.

De fet, ho podria considerar un canvi conceptual semblant al que es va produir fa sis anys en relació al paper de les famílies (enteses extensament) a les escoles. Pel que té d’impacte en la gestió del centre i el Projecte Educatiu, concretat en la presa de decisions en la vida quotidiana. Va suposar un procés revolucionari, no només mentalment sinó també a la pràctica, per a la comunitat educativa en què treballava.

D’altra banda, i pel que fa a les implicacions de la tecnologia educativa, l’allau d’arguments esdevé aplastant i irrefutable sobre la necessitat del canvi de paradigma en educació: d’instrucció a construcció del coneixement. Per tant, arguments per refutar la reducció de les TIC a eines d’instrucció substitutòries del llibre de text, simples MUD. Així, el paper de la TE en la construcció social del coneixement esdevé absolutament potent pel que ofereix de col·laboració i participació, eliminant els temps i els espais (la qual cosa  dóna, a la vegada, nous i millors arguments per qüestionar també aquests dos elements a nivell físic: aules i horaris).

El canvi conceptual hi és. El canvi de model mental m’ha generat uns aprenentatges significatius i funcionals, en context, col·laboratius. I es demostra que la tecnologia, usada encertadament, afavoreix aquests tipus d’aprenentatges.